No aquesta no és una publicació sobre cap tema nou. Després de la jornada de vaga d'avui necessito buidar el cap de pensaments i opinions, se que no ho llegirà ningú però tampoc ho necessito. No estic content del resultat de la vaga. És a dir, jo he estat gairebé tot el dia al carrer i penso que ha sigut molt productiu per a tot aquell qui s'ha fegit a ella, però no tinc bones sensacions. Cada vegada escolto mes opinions de les vagues, són útils? S'ha de violar el dret del treball? S'ha de fer més o menys ús de la violència?
No puc entendre com encara amb la merda que tenim al capdemunt, hi hagi tantissima gent que ens mira malament, que no s'uneix a la causa, que critica i critica. No m'entra al cap de cap manera. La única resposta que tinc és que l'esperit crític de les persones s'ha fos, ha mort, o més aviat, mai ha aparegut en ningú de nosaltres. Puc entendre que hi ha persones que no es poden permetre el luxe de que els i treguin una quantitat important de sou per aswsistir a una vaga. Siguem realistes, la classe obrera no està per perdre encara més diners. Si algú ja arriba just, no pot perdre més diners. És un debat delicat, és el dret individual contra el col·lectiu i crec que no té una deducció senzilla.
Al final m'entren ganes de rendirme, fer tot el que pugui per sobreviure a aquest món capitalista i anar passant així els meus dies sense pensar en els demès ni en el món, només mirar per mi. Evidentment no ho faré, no puc ara ja mirar cap a un altre banda, però no entenc com pot ser tant fàcil per altres fer-ho. Crec que és l'hora de buscar un recurs més que la vaga general per tal de que se'ns escolti d'una punyetera vegada, no tinc ni la més remota idea de com, però ho necesitem. De mentres, seguiré als carrers amb tota aquesta gran família que hem format avui de persones fartes d'espanya i del model econòmic dominant. Ara cal reflexionar i dedicar-se en el 25N, trascendental per Catalunya. No podem cometre més errors, ens i va el futur.
Bona nit.